{
Ahir que plorava, surt una persona nova que és un poc tonteta, molt presumida i molt xerradora, i el que tenia en comú amb mi és que estava obsessionada per comprar-se unes sabates precioses que són massa cares. I les que porta li fan mal:
«Tot per voler
estalviar quatre xavos. No tinc escarment, Pau. Ja m'ho deia ma mare. Qui
compra barat...»
I l'home pensant
en coses més profundes - massa profundes.
–Pau, li fa nosa que parle?
–No, Carme.
... [coses profundes] ...
–Hi havia unes sabates, Pau, de color fúcsia encès, que pegaven un
esclafit. De categoria, Pau, de categoria! I no em feien mal als peus.
{
I avui, que estic molt cansada, que he fet moltes coses, que he parlat molt per telèfon, agafo el llibre, i tornen a sortir detalls de tot el dia. ¿Saps? Com als somnis:
He anat a la
perruqueria –també aquesta dona parla avui de «perruqueria de luxe». He parlat
amb algú de gelat de violetes (que no és una cosa que es parle cada dia), i ¿què
mengen els protagonistes? «Llebre amb pètals de violeta». Si vull recargolar-ho
més, et diré que una de la feina m’ha preguntat que si aniré a saludar al seu
conill (un conill de veritat, que deixarà al despatx per les vacances).
Així que avui no ploro.
{
Obro el llibre i els ulls se’m en van a una paraula: «gelat». El gelat és de figues de pala. Ahir, una altra dona (de les que pensa l'home, encara que l'home també pensa en homes) feia confitura de mores i figues de pala.
Això lliga amb el
gelat de violeta d’aquell japonès i amb la confitura de violeta que vaig menjar
a Madrid acompanyant l'ànec. Ah, i amb la confitura de figues normals de ma tia
Mariana.
{
I avui, després de molts i molts anys, lliga amb els caramelets de violeta que de vegades menjava de petita, que no sabia si m’agradaven, que diria l’Angela, i amb el gelat de violeta i nabius de la gelateria nòrdica que no ha sobreviscut però que ara encara es troba a l’altra gelateria que l’ha substituït.
I per això ara m’agrada el espumós violeta d’un supermercat barat amb glaçons amb nabius o nabius congelats.
