Sigues qui ets i no et vulguis assimilar ni pertànyer. No diguis allò que creus que l'altre vol sentir perquè possiblement t'equivoquis i algú t'haurà sentit arguments contradictoris sobre el mateix tema en moments diferents de la teva vida. I et coneixeran i no tindràs credibilitat. Ni personalitat.
Callar és bo. Escoltar i observar també.
Somriu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Los libros me hablan
Hoy me he levantado feliz. Un poco de descanso, un poco de no hacer nada –tan necesario–, un poco de escribir. Un mucho de cantar –ayer tard...
-
Tot comença quan trobo aquesta cita a una llibreta d'una tenda de ximpleries. Que m’enamora perquè penso: Sí, em puc comprar un ram ... -
Este uno de octubre nadé en el mismo mar en que nadaba, en mi otro país, solo en verano. El uno de octubre allá solía estar más ocupada. Dem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario