9/5/13

Paraula de Manel


Recordo que quan vaig copsar la simplicitat directa de Ceràmiques Guzman, el valor de dir que els guapos desafinen, o la veritat profunda i tristament cuotidiana de Maries i Marcels que fan glops a les respectives canyes, la celebració-acceptació perfectament poètica de la fi de l'amor de Dolors, vaig pensar que ja veuriem qui seria el guapo que ho superés.

I va venir la impressionant i lírica complexitat de Benvolgut. Senyors estranys i iaies estranyes, joves educats i joves erectes, déus i ajudes, salts infinits i saltirons. Soldats i professors, savis consellers i bruixots, inspectors i detectius, secretaries i depenentes, nens petits i pares, mans i esquenes, dits poc senzills, somriures i vianants, coi de metges i collons de gatets. Terrats i timpans destrossats, dones estrangeres, tiets i desconeguts benvolguts, barrets estranys i barbes llargues, adolescents i bancs de parcs, llogaters de pensió que fan glopets al té de la mestra del quart.

Paraules màgiques, i no, que ho arreglen tot, o no. Plans d'hemisferis cabrons dels cervells. Turmells i cabells i talons i malucs.

Ai sí, còm ens calien xulos i macarres!

No pareu, no,
però sempre, sempre, recordeu
Ceràmiques Guzman
i que no s’acabi el bròquil. 


Flors i plans

  Tot comença quan trobo aquesta cita a una llibreta d'una tenda de ximpleries. Que m’enamora perquè penso: Sí, em puc comprar un ram ...