Frases perfectes - que em fan feliç o no*

Martes, 31 de mayo de 2011 a la(s) 21:34 ·

*Perquè... «els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal»

(de Criticarem les noves modes de pentinats). 

I seràs un sac de mals o seràs una roca.

I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal. 

(¡esa coordinada, sublime!)

Per si no es notava, son trocets de cançons de Manel que em posen la pell de gallina.

No és dels més "gallinants" però igual trobo aquesta frase en negreta perfecta. 

Totes, totes, necessiten ser escoltades o cantades per que t'emocionin, és clar: 

Si em llevés i fos rei, reuiniria les Corts per incloure en el codi penal

que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar. 

Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendriem a passar-la junts

i no et veuria mai més explicant-me que bé que estaves quan ho tenies,

quan jo creia en tu.

(Flor Groga).

I ara m'adono que, per ejemple, La cançò del soldadet té moments tràgics que no es poden apreciar sense la música i les pauses justes.

Per això son cançons.

***

Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius, 

i que estimes en el fons les meves imperfeccions. 

(Avís per navegants)

***

Desde la esquina superior izquierda en el sentido de las manecillas del reloj ;-), Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé.

Y señoras y señores, benvolguts tots, he de posar la coletilla de Ai, Dolors; que no està al primer disc, en les lletres, però que en directe sempre canta en Roger (que al principi no distiguia les veus), amb aquella veu que és més gran i potent, molt més del que el seu aspecte pot fer pensar, i que diu aixi, i que em posa la carn de gallina, every time:

  

...avui, Dolors, proposa un tema al cantant,

un que rigui de tu i de mi

i d'aquesta historia que ja no és important.

Un que ens defineixi en tres acords,

un que ens expliqui a la posteritat,

un que conscientment sigui un punt i final, Dolors. 

Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar

Dolors, ¿veus la gran melodia volar pels terrats?

Dolors, una cançó que portes i travessa envans,

Dolors, una radiografia de tots aquest anys.

Dolors,  i que arrenqui un somriure a tots els vianants,

Dolors, amb un punt de tendresa i un de barbaritat,

Dolors, i que entri a la orella i destrossi el timpà

Dolors, i que sembli impossible que pugui acabar...

***

Captatio benevolentiae es una de mis favoritas del primero.

Dos trocitos:

Intentem trampejar per ser persones dignes, 

el pare modèlic que volen les filles,

el de la veu greu, el de la mà forta, 

que paga un vermut i que arregla una porta. 

I després tancar els ulls i sentir el món en calma 

i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre 

havent enllestit un gran epitafi 

que arranqui somriures a tots els que passin.

...

...

I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,

tot fent evident, *

que per un moment,

ens en sortim.

*aquest troç en negreta sembla un circumloqui d'en Josep Cuní   ;)

***

Ara, de Boomerang.

Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat, 

vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.

I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls 

però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,

que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord, acceptat,

però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda una veritat:

El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.

El boomerang reclamava la perícia d’un professional.

I ja que estem, les lletres es poden trobar a http://www.manelweb.com/index.php?option=com_content&view=article&id=5&Itemid=9&lang=ca

***

ATLETES...
Ja era fort
...
Quí gosarà sentir que el protegeix la conca d'unes mans mortes de fred. 
...
Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir.
O es que vostè no està d'acord amb mi? Qui vol un conte trist per 'nar a dormir?


Mort d'un heroi romàntic
...
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc.
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.
Un mossèn va pregar un Pare Nostre amb un fil de veu mort de son.
Al costat, vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.
I estirant d’uns turmells sense vida vaig sortir d’aquell menjador.
La senyora Manresa patia “per l’amor de Déu, vigilin amb els cops”.
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
uns soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals.
Vam comptar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt.
Un vent fred va gelar l’aire, un fuet petant amb mandra va fer arrencar els cavalls. 
...
Plena de nens espantats que miren si arriben els pares sota la pluja constant
Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides pel ball de diumenge de rams.

Desapareixíem lentament
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà.
Qué vam ser ella i jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar.
Mai vaig dir-li el què pensava l'hemisferi més cabró del meu cervell.

Fes-me petons
...
permet-me sentir el so d'alguna veu
dient el meu nom per primer cop 
...
recorda el so gloriós que fan les veus
dient el teu nom per primer cop