Ploure a la mar i jo

Agafo aquest llibre el dia de Sant Joan; i comença «1990. Migdia. Hora solar. Solstici d'estiu». Senyal divina, vaig pensar, exagerant.

{

Ahir que plorava, surt una persona nova que és un poc tonteta, molt presumida i molt xerradora, i el que tenia en comú amb mi és que estava obsessionada per comprar-se unes sabates precioses que són massa cares. I les que porta li fan mal:

«Tot per voler estalviar quatre xavos. No tinc escarment, Pau. Ja m'ho deia ma mare. Qui compra barat...»

I l'home pensant en coses més profundes  -  massa profundes.

–Pau, li fa nosa que parle?

–No, Carme.

... [coses profundes] ...

–Hi havia unes sabates, Pau, de color fúcsia encès, que pegaven un esclafit. De categoria, Pau, de categoria! I no em feien mal als peus. 

 Després es posava més seria i s’enfonsava i era quan jo plorava.

{

I avui, que estic molt cansada, que he fet moltes coses, que he parlat molt per telèfon, agafo el llibre, i tornen a sortir detalls de tot el dia. ¿Saps? Com als somnis:

He anat a la perruqueria –també aquesta dona parla avui de «perruqueria de luxe». He parlat amb algú de gelat de violetes (que no és una cosa que es parle cada dia), i ¿què mengen els protagonistes? «Llebre amb pètals de violeta». Si vull recargolar-ho més, et diré que una de la feina m’ha preguntat que si aniré a saludar al seu conill (un conill de veritat, que deixarà al despatx per les vacances).

Així que avui no ploro.

{

Obro el llibre i els ulls se’m en van a una paraula: «gelat». El gelat és de figues de pala. Ahir, una altra dona (de les que pensa l'home, encara que l'home també pensa en homes) feia confitura de mores i figues de pala.

Això lliga amb el gelat de violeta d’aquell japonès i amb la confitura de violeta que vaig menjar a Madrid acompanyant l'ànec. Ah, i amb la confitura de figues normals de ma tia Mariana.

{

I avui, després de molts i molts anys, lliga amb els caramelets de violeta que de vegades menjava de petita, que no sabia si m’agradaven, que diria l’Angela, i amb el gelat de violeta i nabius de la gelateria nòrdica que no ha sobreviscut però que ara encara es troba a l’altra gelateria que l’ha substituït.

I per això ara m’agrada el espumós violeta d’un supermercat barat amb glaçons amb nabius o nabius congelats.